.
Març :: Programació :: CA REVOLTA 10 ANYS

Concentració a la porta principal del MUVIM (Guillem de Castro 8, València)

Dimarts 9 de març a les 12 h
Ca Revolta s'adhereix a la concentració convocada per l'Associació Valenciana de Crítics d'Art en suport a l'exdirector Romà de la Calle i els treballadors del museu pels sis anys de tasca continuada que han convertit el MUVIM en un referent artístic de la ciutat de València, en un centre plural, obert a les idees i al gaudi estètic.
Contra la censura i la política autoritària, per la dignitat i llibertat dels professionals

La Unió de Periodistes Valencians retira l’exposició de fotoperiodisme del MuVIM després de la censura de deu fotografies. El catàleg de l'exposició es pot consultar ací. De nou demanem: Cultura sense censura

fragments.png

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

GRUP DE PREMSA

Cròniques de les activitats

 

RECUPEREM EL PRINCESA, REVISCOLEM EL BARRI

Actualitat del barri de Velluters: aniversari de l'incendi, informe sobre Ciutat Vella

 

 

EXPOSICIONS  
––––––––––––––––––––––––––––––––
COMO NACE UN RECUERDO
20.00 / INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DIMARTS 23
Obra de Herman Geys. Oleo. A la Sala d’Exposicions. Fins a dissabte 13 de març


MIRADES DE L’HAMADA
20.00 / INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DIMARTS 23
Fotografies de: Benito Pajares, “El Flaco”, Héctor Herrería, José Luis García Pérez, Pepe Caparrós i Carmina Cuenca. Organitza: AL-AMAL Ayuda al Pueblo Saharaui
 
 
8 DILLUNS
–––––––––––––––––––––––––

MANIFESTACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

També en crisi les dones sostenim el món
19.30 / Des de la Glorieta
 
9 DIMARTS
–––––––––––––––––––––––––

SIN TETAS... NO HAY CUBANA

23,00 / TEATRE. Esporádika. Circuit Café-teatre San Miguel

 

 

10 DIMECRES
–––––––––––––––––––––––––
NOSALTRES ALIMENTEM EL MÓN

22.30 / CINEMA / CINEMA DOCUMENTAL
Erwin Wagenhofer (Àustria, 2005) 96’. En col·laboració amb vídeo-club
Versión original

 

 
11 DIJOUS
–––––––––––––––––––––––––
POESIA PER LA REVOLTA

20.00 / POESIA / 8 DE MARÇ
Lectura col·lectiva, mixta i multilingüe al voltant del Dia de la Dona. Ana R. Calero, Guillermo Cano Rojas, Christelle Enguix, José Luis Falcó, Eduard Marco,Begonya Pozo, Lluís Roda i Pilar Silla llegeixen Ingeborg Bachmann, Emily Dickinson, Maria Fullana, Ewa Lipska, Chantal Maillard, Anna Montero, Wislawa Szymborska i Teresa Rita Lopes entre altres

 

 

12 DIVENDRES
–––––––––––––––––––––––––

ESPECTACLE TEATRO-MUSICAL

23.00 / TEATRE / 8 DE MARÇ
Amb Pepa Cases. Preu 3 euros

 

 

13 DISSABTE
–––––––––––––––––––––––––

NON SENSE CLUB
20.00 / TEATRE
Teatre en rus. + info


FESTA GARRULA: VINE DISFRESSAT
24.00 / FALLES
Organitza: Falles Populars i combatives

 

 

28 DIUMENGE
–––––––––––––––––––––––––

RAMBLA DEL QUEIXAL (Iàtova, La Foia de Bunyol)

08.30 / SENDERISME
Eixida: Avinguda Pius XII (al costat de l’esplanada del Nou Centre). Durada: 4-5 hores. Dificultat: mitjana-baixa. Ruta: circular, Cases de Millars – Les Moratilles – Font de l’Obaga – Rambla del Queixal. 14 quilòmetres. Altitud acumulada 390 metres. Dinarem a un restaurant de la zona. Bo d’ajut: 2/3 euros. Cal reservar al 963922088. Organitza: Colla Excursionista de Ca Revolta

 

Estigues pendent de les actualitzacions setmanals. Ca Revolta s'omple d'activitats dia a dia 

 

TALLERS
Informació i subscripcions: dimarts de 18,30 a 20,00

 

TAIJI-QIGONG
DILLUNS De 19,30 a 21,00
Preu: 20 € mes. Impartit per Josep Verger

LINDY HOP El mític ball dels anys 30 i 40. Jazz, Swing, Blues
DILLUNS De 20,00 a 21,30 – Iniciació 1 De 21,30 a 23,00 – iniciació 2
Preu: 30 € mes. Impartit per Encarny i Javi

DANSA DEL VENTRE
DIMARTS De 20,30 a 21,30
Preu: 18 € mes. Impartit per Marina Bartual

ACORDIÓ DIATÒNIC Basat en el repertori tradicional
DIMECRES A partir de les 18,00 hores (cal sol·licitar hora)
Places limitades. Preu: 25 € mes. Impartit per Amadeu Vidal

TANGO ARGENTÍ Com es balla a Buenos Aires
DIMECRES De 21,00 a 22,30
Preu: 30 € mes. Impartit per Luciano Blanco

VALENCIÀ Nivells: Elemental i Mitjà
DIVENDRES partir de les 10,00 hores
Inscripció: 20 €. Impartit per Manel Pérez

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Últimes activitats de Ca Revolta:

Poemes i cançons a la ciutat de València

Recuperem el Princesa, reviscolem el barri

Dóna la cara pels bons tractaments

Sopar i festa de cap d'any

 
Cròniques de les activitats

“NO MIRES HACIA OTRO LADO” ARRIBA A CA REVOLTA PER MOSTRAR EL CONFLICTE SAHRAUÍ
24/02/10
Jessica Martorell


Poques cadires quedaven buides a Ca Revolta per veure la presentació del documental “No mires hacia otro lado”. Amb un ambient relaxat on el te típic sahrauí no va faltar, la vesprada es convertí en una punt de trobada multicultural on tots els espectadors estaven disposats a mirar cap avant, afrontar i descobrir l’actual situació del conflicte sahrauí: després de 33 anys de sofriment, més de 170.000 sahrauís es troben a hores d’ara als camps de refugiats algerians.

Conscients de la invisibilitat que té aquest conflicte als mitjans de comunicació convencionals, Jóvenes por una causa i l’APAHU (Associació Humanitària en Paiporta) han volgut mostrar quina és la importància de l’ajuda humanitària que arriba als camps dels refugiats sahrauís. I per a fer-ho han seguit el viatge que recorren les caravanes humanitàries des del seu origen fins al seu destí. Les campanyes de recollida d’aliments, medicaments i joguines naixen de la il·lusió i la necessitat d’ ajudar un poble que s’ha vist obligat a abandonar les seues terres arran d’una ocupació que els ha furtat part de la seua identitat i en definitiva, part de la seua vida.

Sens dubte, un dels aspectes més interessants que permet aquest documental és l’oportunitat d’observar la vida dels refugiats des d’una perspectiva que fuig dels prejudicis de violència, d’agressivitat, desorganització, etc., que es difonen habitualment als mitjans de comunicació. De fet, resulta difícil trobar informació al respecte on l’element noticiós no siguen els morts i la  sang. “No mires hacia otro lado” és una de les excepcions.

Encara que aquest documental s’ha realitzat amb pocs recursos i gràcies al voluntariat de persones que creuen en el Sàhara Lliure, el resultat ha sigut molt bo i el públic ho agraí: els aplaudiments inundaren la sala. De fet, pròximament es podrà gaudir d’aquest treball  perquè es difondrà a organitzacions de tot arreu. Us el recomanem!

 

 

JORNADES ROMIPEN-GITANEÏTAT

 

EL ROMANÓ: LLENGUA, TRADICIÓ I CULTURA
17/02/10
C.Roig i M.Juárez


Les jornades Romipen començaren amb un acte que tenia com a finalitat acostar als presents el romanó, senya cultural i identitària dels gitanos. Helena Ferrando, coordinadora de la fundació Secretariado Gitano, que, amb Ca Revolta, han organitzat aquest mes de febrer nombroses activitats relacionades amb el món dels gitanos, va ser l’encarregada de presentar la conferència.

Ferrando va remarcar el poc interés que genera el món gitano a la nostra societat i va explicar als assistents la important tasca que la fundació realitza a la nostra comunitat en defensa del respecte i valors culturals en relació amb aquest col·lectiu. La seua intervenció ens deixà entreveure que “la llengua no és sols un instrument de comunicació, sino que és l’expressió pràctica d’una forma d’entendre la vida”.

Amb aquestes paraules va presentar a José Maria Martínez, gitano i treballador de la fundació, que va aprendre romanó a l’adolescència i que, sens dubte, és un bon testimoni i un exemple per a tots aquells que vullguen preservar-lo de la millor manera, estudiar-lo i posant-lo en pràctica. La seua intervenció, familiar i molt divertida, es va dividir en dues parts. La primera, amb un caràcter més històric on es va parlar de l’evolució del romanó, acompanyada de la persecució que han patit les persones d’ètnia gitana al llarg de la història i el menyspreu de les principals institucions cap a la seua llengua matriu –el romanó- i, en definitiva, cap a la seua cultura i el que ells són. La part més dinàmica va estar un exemple pràctic de la difusió del romanó a través de diversos canals com la música, la literatura, el cinema i ràdio.

Tanmateix, José Maria Martínez va remarcar l’ importància del romanó i el caló per als gitanos i la necessitat de recuperar aquesta llengua que se està perdent al llarg de les generacions. És, per tant, fonamental, que la iniciativa d’aprenentatge comence en ells mateixos, en la seua manera de viure i entendre la seua cultura. Una llengua, com és el romanó, amb la que podrien entendre’s i parlar amb gitanos de Romania i Bulgària, entre d’altres. Segons Martínez, “els gitanos espanyols no han d’aprendre el romanó, sinó que han de recordar-lo”, perquè són moltes les paraules del caló que provenen del romanó.

Finalment, es va subratllar la importància de la cultura gitana a la nostra societat. Una cultura plena d’artistes, desgraciadament poc reconeguts de vegades per la seua condició ètnica.

Gràcies a la fundació i a Ca Revolta, els assistents pogueren gaudir d’unes paraules interessants a la vegada que plenes de veritats i sentiments. Una conferència que va reunir a uns pocs amics, i algun que altre curiós, i que va aconseguir apropar-nos a una cultura a la que, de vegades, li donem l’esquena.



CA REVOLTA ACULL L'ESTRENA DELS CURTMETRATGES "EL PASILLO" I "PAYASOS"
17/02/10
J. Bernabeu, R. Calabuig i B. de Zúñiga

Dimecres passat, emmarcada dins les jornades Romipen, més d'una trentena de persones gaudiren a Ca Revolta d'una vetllada de cinema i tertúlia amb motiu de l'estrena dels curtmetratges El Pasillo i Payasos, ambdós realitzats dins del projecte Comunikaló, dirigit a joves gitanos. Per a la presentació dels curtmetratges es va comptar amb la presència del director de cinema Toni Canet, del director de fotografia Paco Belda i del director del curtmetrage El Pasillo, Vicente Rodríguez.



Toni Canet destacà la importància del cinema com a ferramenta d'un poble per expressar la seua cultura, la seua forma de vida i els seus ritmes. Tanmateix, la temàtica d'El Pasillo i Payasos, tot i havent estat escrits i dirigits per joves gitanos, no és en absolut específica del poble gitano, sinó que, com aclarí Paco Belda, el projecte Comunikaló s’entén com “una aproximació del col·lectiu gitano cap al cinema” en què cap de les propostes presentades “té com a punt de partida elements relacionats estretament amb els gitanos”.

Així, El Pasillo, segons explicà Vicente Rodríguez, és una reflexió sobre la creació i l'autodestrucció del creador i la dificultat de l’artista per donar forma a una idea. El director es presentà com un apassionat del cinema clàssic i de directors com Stanley Kubrick i explicà que la clau tècnica de El Pasillo està en “reinventar la ficció, el cinema i l'art en general”. En resum, el director va tractar de plasmar al curt l’expressió en què una persona ha de matar les seues idees per tal de reinventar-se a si mateix. En canvi, Payasos, de la directora Saly Cortés és una reflexió sobre el món de les drogues que tracta amb gran sensibilitat aquesta problemàtica a través del paper protagonista dels xiquets.

En acabar les dues projeccions, es va iniciar un animat col·loqui entre els asssitents, en què Vicente Rodríguez explicà les anècdotes més divertides dels tres dies de rodatge i expressà la seua decepció quan s’assabentà que els drets d'autor del seu curt pertanyien a la Ciutat de la Llum, estudis alacantins on s’havia rodat.

En tot cas, diversos assistents coincidiren en afirmar que amb aquest tipus de cinema el que s'aconsegueix és acabar amb molts dels prejudicis associats amb l’ètnia gitana. Per la seua banda, Rodríguez es mostrà molt il·lusionat amb el seu primer treball i va resumir la seua forma d’entendre l’art amb aquesta frase que arrancà l’aplaudiment més sonor de la nit: “l'art és quan veus la lluna, l'agafes, la poses en una caixa i li la dones a una altra persona”.

 

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: José María Martínez, Lola Fernández, Joaquim Clemente, Joaquín López Bustamante i Rosi Muñoz

romipen2010.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PRESENTACIÓ DEL PRIMER NÚMERO DE "CUADERNOS GITANOS" A CA REVOLTA

18/02/10
Alexandra Canet

Amb tres llengües diferents, Joaquín López Bustamante ens dona la benvinguda. Tres llengües: català, castellà i romanó. Aquest eloqüent i despert home d’ètnia gitana arriba a València a presentar-nos Cuadernos Gitanos amb motiu del nou exemplar 2009. Aquesta és una revista cultural de referència entre aquest poble que edita el Instituto de Cultura Gitana, amb motiu del nou exemplar 2009.

Amb quasi sis segles de presencia, diu Bustamante, la nostra és una cultura menyspreada, secularment maltractada. Hi fa falta una revisió historiogràfica sobre el que s’ha dit sobre els gitanos, ja que la història ha estat escrita per aquells que més l’han repudiada. Hem assistit a un terrorisme cultural, afegeix el conferenciant.

Bustamante, acompanyat de Joaquim Clemente, president de la Unió de Periodistes Valencians, va voler enaltir el paper del Institut Gitano en la missió de fer comprendre que Espanya també és gitana. “La nostra cultura està en el flamenc, en la poesia, en el teatre, en la tauromàquia. En tot açò transita la gitaneïtat”.

El nom
Bustamante va fer una llarga referència al nom amb un mig somriure a la boca. “Fa trenta anys”, ens diu, “gitanos utòpics pensàvem que seria possible transmetre una visió cultural del que és el nostre poble. Llegíem Cuadernos hispanoamericanos i somniàvem amb crear Cuadernos Gitanos”.

Es esta l'única manera de travessar la barrera que ens separa, les barreres del recel i del prejudici mutu, indica el coordinador de Comunicació del Instituto Gitano, els que ens il·lusiona és que estem en un moment per a canviar espills per finestres. Dugem massa segles mirant-nos al espill. Volem començar a apuntar per una finestra.

A més a més, en la conferència es va remarcar la complexitat lingüística en la nostra societat i com moltes paraules de les que se fan ús en el castellà hi provenen del romanó. Prova són “chalao”, “pirao” o “mola”, entre altres. I una dada extremadament curiosa: al igual que els esquimals tenen nombroses paraules per a referir-se al blanc, els gitanos tenen un ampli ventall de termes per a designar l’acte de anar-se. És aquesta una curiositat que hi va fer somriure a tota la sala. Ens va fer voler-ne saber més sobre aquesta cultura tan propera però a la vegada tan llunyana.

I és que des de 1425, any en el que trobem la primera referència a la aplegada dels primers gitanos a Espanya, hi ha hagut un genocidi cultural, prova del qual és la gran persecució de 1749. Segles de tòpics han acabat amb una intensa i rica cultura. Ara, de nou, es vol traure a la llum.

 

 

NIT DE CONTACONTES A CA REVOLTA AMB ROSI MUÑOZ
19/02/10
Sonia Vilatela i Beatriz de Zúñiga


Rosa Muñoz Muñoz, coneguda amb el nom artístic de Rosi, va ser la protagonista en la nit dels conta contes el divendres passat en Ca Revolta. La música de les caixes característica de la cultura gitana que acompanyava la narració i l'encant amb el que la  jove feia col·laborar al públic va treure al nen que tots dúiem dintre. Les palmes, l'acompanyament i la participació van fer del públic un personatge més del fil narratiu on  “La gallina negra”, “La casa encantada” i “La historia” van ser els contes escollits per Rosi per a una actuació amb públic adult. Fa un any que es dedica a contar les històries d’escriptors gitanos als més petits recorrent col·legis i col·lectius gitanos, però se sent abrigallada i orgullosa d'haver debutat a Ca Revolta com a narradora d’un auditori ple d’adults. 
Aquesta nit de conta contes forma part de les VI Jornades Romipen sobre la societat gitana del segle XXI albergats en la LLotgeta i en Ca Revolta en aquest mes de febrer. Gràcies a ells podem conèixeer millor una forma de vida i de ser, en definitiva l’essència d’un poble, el poble gitano.

 

 

UN RECITAL FLAMENC TANCA LES V JORNADES ROMIPEN SOBRE CULTURA GITANA
20/02/10
Laura Bayarri


“Vamos a ofreceros un recital de flamenco en directo. Espero que lo disfruteis”. Amb aquestes paraules va encetar el cantaor Rafa Vargas, conegut amb el nom de El Chino, la seua actuació. El públic estava ansiós perquè l’espectacle començara, havien estat esperant que estiguera tot llest al bar de Ca Revolta. Entre cervesa i cervesa comentaven el resó que tenien les Jornades ROMIPEN que cada any celebra Ca Revolta per tal de fer arribar a la societat valenciana la riquesa cultural del poble gitano.

Berta Castro (Ca Revolta) fou l’encarregada de presentar al ja anomenat Rafa Vargas (cantaor), Miguel Pérez (guitarra) i El Pepe (percussió). “Aquests mestres del flamenc us oferiran peces inspirades en poemes de García Lorca i Miguel Hernández entre altres”, va afegit Castro abans de desaparéixer. I així fou, Lorca i Hernández estigueren presents durant tota la jornada. El públic, jove la gran majoria, va aplaudir amb eufòria cada peça que el grup interpretava. La més aclamada, sense cap mena de dubte, fou “Vientos de Pueblo”, del poeta alacantí. Els allí presents tararejaven i feien palmes. “No soy de un pueblo de bueyes, que soy de un pueblo que embarga yacimientos de leones, desfiladeros de águilas y cordilleras de toros con el orgullo en el asta”, s’escoltava murmurar als menys vergonyosos.

Cap a la mitja part van entrar en escena dos mestres, l’un estava present musicalment i l’altre física. El primer d’elles era Enrique Morente, amb el seu célebre “Grito a la libertad”. El segon era Daniel d’uns catorze anys, un jove bailaor que aconseguí emocionar i  motivar al públic amb la seua vitalitat. “Qué bien parido estás”, li cridaven els allí presents. “Bravo Daniel, bravo”, el felicitaven els seus companys de professió. Un bailaor, un xiquet amb el mestratge d’un adult i l’energia d’un nen. Per tancar la festa, els quatre, El Chino, Miguel Pérez, El Pepe y Daniel, van interpretar junts una cançó i entre aplaudiments van desaparèixer. El públic encara cridava “Una cançoneta i ens n’anem”.

 

 
Poesia per la revolta
 
Enhorabona i ànims a Salvem el Cabanyal

Des de Ca Revolta ens alegrem de la decisió presa pel Ministeri de Cultura d'ordenar la paralització immediata del projecte de l'Ajuntament de València de perllongar l'avinguda Blasco Ibáñez fins a la platja. Aquest projecte decimonònic suposava l'enderrocament de més de 400 edificis del barri del Cabanyal.

Llegir-ho tot...
 
Solidaritat amb Aminetu
L'activista dels Drets Humans Sahrauí, Aminetu Haidar, es troba a l'aeroport de Lanzarote en vaga de fam des de diumenge 15 de novembre de 2009, per exigir el retorn a la seua pàtria, el Sàhara Occidental, de la qual va ser expulsada il·legalment per part de les autoritats marroquines.
Llegir-ho tot...
 
Si al valencià=Requisit lingüístic
Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament  del Valencià (LUEV) al novembre de l'any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest manifest,  presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.
Llegir-ho tot...