“És necessari que el príncep siga bastant prudent com per a evitar la infàmia dels vicis que li farien perdre la seua corona, i fins i tot per a preservar-se, si pot, dels que no se la farien perdre” El príncep, Maquiavel.

Un segon huracà ha irromput en la Convenció Republicana amb efectes inesperats. Ja sabeu de què parle: la notícia que Bristol Palin, la filla de 17 anys de la candidata conservadora a la vicepresidència dels EUA està embarassada.
Fins fa poc a Europa s'ha mantingut la premissa que els polítics havien de ser jutjats per la validesa de les seues propostes i actuacions en l'esfera pública. Tanmateix, als EUA, i sobretot, en període electoral, desenes de persones i institucions es dediquen a forçar els cinc sentits per tal d'extreure del passat, de sota la taula del despatx o de les bosses de fem qualsevol assumpte incòmode que puga afectar els candidats. Un exemple d'aquest treball de recerca: el marit de Sarah Palin fou detingut fa ¡22 anys! per conduir borratxo.
En els últims anys, també a Europa i també des de l'esquerra, s'ha entrat al joc: sense anar més lluny, recordem que l'any passat amb motiu de la visita de papa Benet XVI a alguns col·lectius no se'ls van ocórrer altres motiu de burla que fer samarretes i enganxines preguntant-li a una alta representant de la nostra ciutat si ja li havia contat al pontífex algun detall sobre les seues preferències sexuals.
Per descomptat que el debat és delicat, sobretot quan es refereix a traure a la llum la vida íntima, i ja precisava Gramsci que mantenir la separació entre el judici moral i el judici polític i basar aquest segon en la coherència dels mitjans/finalitats no significa que això ens permeta per principi ser deshonest o deshonrat.
Tanmateix, els rumors sorgits a la blogosfera i ràpidament confirmats de l'embaràs de la filla de la candidata ultracatòlica, contrària a l'avortament i partidària de l'abstinència com el millor mètode anticonceptiu, han servit per animar la premsa, però no crec que li resten vots. Els Palin van amagar l'errada de la seua filla, però també han demostrat coherència una vegada que va saltar a l'esfera pública la informació. Han declarat que “la nostra bonica filla Bristol va venir a nosaltres amb notícies que com a pares sabíem que la farien créixer més ràpid del que havíem planejat”. I han deixat constància que en les seues vides no tenen cabuda els comportament hipòcrites així que “Bristol i el jove amb qui es casarà s'adonaran ràpidament de les dificultats de criar un fill, i per tant tindran l'amor i el suport de tota la nostra família”. Doncs, això, que els desitgem tota la felicitat del món. 
Josep M.