Des de Ca Revolta ens alegrem de la decisió presa pel Ministeri de Cultura d'ordenar la paralització immediata del projecte de l'Ajuntament de València de perllongar l'avinguda Blasco Ibáñez fins a la platja. Aquest projecte decimonònic suposava l'enderrocament de més de 400 edificis del barri del Cabanyal.

No tenen raó

També jo, que no visc al Cabanyal, em sent damnificat per l’actuació totalitària del PP. Perquè no tenen la raó. I pitjor encara: ho saben.

No tenen raó: el PP reclama moltes sentències al seu favor però no vol ni sentir parlar de l’última del Tribunal Suprem (maig de 2009, en confirmació d’una altra del Tribunal Superior de Madrid de setembre de 2004), que li és contrària perquè invalida totes les anteriors i a més obliga el Ministeri de Cultura a pronunciar-se sobre l’espoli. És l’única sentència vigent ara mateix.

No tenen raó: la demolidora Ordre Ministerial, emesa per mandat de la mencionada sentència del Suprem, no ignora els informes favorables al Pla del Cabanyal (com es pot comprovar llegint l’Ordre) i sí que motiva adequadament la decisió de paralitzar-lo.

No tenen raó: el Decret-Llei (figura legislativa prevista sols per a casos d’extrema i urgent necessitat) que ha firmat Camps no és ni urgent (han passat 9 anys des de l’aprovació del Pla, durant els quals tan sols s’han invertit 46 milions dels 300 anunciats) ni necessari (si el Pla pretenia protegir el barri, fins ara l’acció protectora ha brillat per la seua absència).

No tenen raó: la jerarquia que assigna el PP al Decret sobre l’Ordre Ministerial no existeix; el que hi ha és un conflicte de competències, i resulta que l’exclusiva sobre espoli incumbeix a l’Estat.

No tenen raó: l’Ordre no s’extralimita territorialment al paralitzar tot el Pla i no sols la part que afectava a la zona Bé d’Interès Cultural (el nucli de l’eixample cabanyaler), perquè la resta del barri té el caràcter de Bé de Rellevància Local des de la promulgació de la nova Llei de Patrimoni de 2007, i qualsevol amenaça d’espoli afecta tots els valors patrimonials sense distinció de nivells.

No tenen raó: diuen que les lleis estan de la seua part, però el cert és que tant la Generalitat com l’Ajuntament estan incomplint-les, perquè no han adaptat el catàleg de béns protegits a la citada nova Llei en el termini legal màxim, ordenat per la mateixa, d’un any.

No tenen raó: el Decret no descataloga el BIC ni cap bé patrimonial del Cabanyal-Canyamelar, simplement perquè no pot fer-ho, ja que per a això caldria iniciar un altre procediment específic marcat per la Llei de Patrimoni, un procés que pot resultar molt llarg i que requereix el pronunciament favorable de les institucions consultives de la Generalitat.

No tenen raó: el Decret diu textualment que “la Generalitat té la competència exclusiva sobre patrimoni … sense perjudici del que indica l’article 149 de la Constitució”, que és exactament el que assigna la competència sobre espoli únicament a l’Estat. On està la frontera que separa la legalitat de la prevaricació?

No tenen raó: la degradació esgrimida com a justificació del Pla no existia anys enrere i, a més, és que l’Administració no en té competències? Qui és responsable de fer complir la llei, de mantenir l’ordre social, la neteja viària, el clavegueram, les comunicacions urbanes, la vigilància o les infraestructures de la ciutat? Per què l’Administració, a través de la societat Cabañal 2010, ha llogat cases sense condicions d’habitabilitat a famílies marginals i a col·lectius desfavorits i per què ha creat bosses de degradació amb solars descuidats i sense control? Per què el barri no té encara els equipaments bàsics mínims, després de dècades d’abandonament a la seua sort?

No tenen raó: el Pla actual no és garantia de millora, com sí ho podria ser la ferma decisió d’emprendre la rehabilitació integral del barri, que crearia ocupació i milloraria les possibilitats de negoci als petits comerços.

No tenen raó: ni els vots ho justifiquen tot (o és que foren els 10 milions de vots d’Aznar els que el portaren a les Açores?), ni la gent normal vota un sol punt d’un programa polític. Què voldrien que férem els milions de valencians que no hem votat el PP (el 74% de la població)? Exiliar-nos? Iniciar un procés de autocombustió espontània?

Quant al patetisme/paletisme d’argüir possibles errors o hipotètiques males pràctiques dels oponents (PGOU del 1988 –que, per cert, condicionava la decisió sobre la continuïtat de Blasco Ibáñez a un profund debat sobre la seua conveniència, quan encara no existien les avingudes de Tarongers, de França i del Port com a vies ràpides cap a la mar–, actuacions urbanístiques a Barcelona, teatre de Sagunt...) per a justificar les malifetes pròpies, hauríem de riure o ignorar-ho, de no ser perquè aquesta és la tropa que regeix els nostres destins. Per cert, quan l’Estat espanyol defensarà també el patrimoni humà contra l’espoli sistemàtic que practica el PP valencià?

La vertadera agressió als valencians no prové de ZP: és el segrest de Canal 9, ordenat per Camps i Barberà per a silenciar tota oposició al Pla i totes les crítiques a l’actuació del PP. És la utilització prevaricadora dels instruments legislatius per al seu profit quan no els són de gust les resolucions judicials que perjudiquen els seus interessos.

Dissabte, 21 de gener

Pasqual Requena (Ca Revolta) 

Més sobre el Cabanyal

El terratrèmol desencadenat per l'Ordre del Ministeri de Cultura que ordena la paralització del Pla del Cabanyal està originant un munt de reaccions. Si em permeteu, n'afegiré unes quantes reflexions. Si no, ahí teniu la paperera.

Ja que el PP sols parla de les tropecentes sentències que li donen la raó, cal recordar que la sentència del TSJ de Madrid de setembre de 2004 (que ja sospitava l'espoli) i la del Tribunal Suprem de maig de 2009 (que és la vàlida en aquesta instància en aquest moment) li han resultat negatives.

Quant a la força dels vots, cal recordar que de 20.515 veïns i veïnes del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França, el PP s'ha guanyat el vot de 5.472 (dic jo, ingènuament, que podria ser per alguna cosa més que per partir el barri).

Respecte a la desmesurada reacció del Govern valencià (vide Silvio Berlusconi), resulta que el Decret-Llei que ha aprovat per a intentar continuar de forma legal amb el PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior) per a la destrucció del Cabanyal és el segon que dicta la Generalitat Valenciana. El primer va ser a l'estiu de 2008, amb mesures urgents per al foment de l'habitatge i del sòl. L'article 44.4 de l'Estatut de 2006 va incloure aquesta figura legislativa, limitada (com en la legislació estatal) a casos "d'extraordinària i urgent necessitat".

El que conec del Decret-Llei m'ha portat a algunes reflexions més:
1. Fins on he pogut esbrinar, el Decret-Llei no anul·la la protecció de Bé d'Interès Cultural (BIC) que gaudeix el nucli original de l'eixample del Cabanyal des del 1993. Simplement especifica que el PEPRI "no danya el barri". ---I nosaltres pensant que el Govern valencià tenia dubtes al respecte!

2. És més: abundant en la qüestió, més o menys ve a dir "si el BIC el va declarar la Generalitat -que sóc jo-, no podrà existir espoli per actuacions que la pròpia Generalitat -que sóc jo- considere que no afecten als valors del BIC. I la Generalitat -que sóc jo- declara que el PEPRI no danya el BIC". ---Yomeloguiso... tú te lo comes.

3. El Consell justifica la urgència perquè el PEPRI "no és un planejament qualsevol, sinó que és el pla que major controvèrsia jurídica, política i social ha generat fins al punt d'haver estat objecte de nou sentències". ---Toma castanya: 9 anys des de l'aprovació del PEPRI i avui resulta que és urgent de l'òstia!

4. Però el despropòsit resulta monumental quan intenta justificar-lo sobre "la competència exclusiva en matèria de patrimoni històric, artístic i monumental" atribuïda per l'Estatut valencià "sense perjudici del que disposa la Constitució Espanyola a l'article 149" ...article que precisament atribueix a l'Estat la competència EXCLUSIVA quant a espoliació del patrimoni! Exactament, la competència que ha exercit el Ministeri de Cultura per mandat del Tribunal Suprem. ---But this is not prevarication.

L'Ajuntament de València ha agraït la ràpida resposta del Consell "ante la invasión del Gobierno central" així com "su clara defensa de las competencias e intereses de los valencianos", i amenaça amb denunciar el Ministeri de Cultura "per prevaricació".

Sobren les paraules. Ara falten els fets.

Dissabte, 9 de gener

Pasqual Requena (Ca Revolta) 

El Ministeri ha elaborat un informe, tal com li demanava la sentència del Tribunal Suprem de maig de 2009, on qualifica d' "espoli del patrimoni artístic" el pla, que amenaçava un barri catalogat com BIC (Bé d'Interés Cultural) pel seu "sistema urbà reticular derivat de l'alineació de las antigues barraques" i amb edificacions centenàries tan emblemàtiques com la Casa dels Bous o la Llotja de Pescadors.

Des que el Ple de l'Ajuntament de València del dia 24 de Juliol de 1998, va aprovar l'avantprojecte de Prolongació de l'Avinguda Blasco Ibáñez fins al mar els habitants del Cabanyal han patit un malson continu, amenaçats per l’especulació i els interessos immobiliaris, que junt a la desídia en les inversions per part del govern municipal han afavorit la degradació de les condicions de vida al barri. No podem oblidar que ja l'any 2007 l'Ajuntament accelerà el procés d'expropiació i enderrocament de fins a 260 habitatges dels carrers Sant Pere i Luis Despuig.

Mentre tant, els veïns, acompanyats de ciutadans solidaris de la ciutat de València, han organitzat cassolades, manifestacions al barri i la ciutat, a Madrid, a París, a Brussel·les... falles de denúncia i onze edicions de Portes Obertes (compartint les cases, actuacions teatrals, exposicions d’arts, concerts i festes).

Des d'ahir, 4 de gener de 2010, amb la decisió del Ministeri, aquesta lluita continuada al llarg d'onze anys té més probabilitats de trobar el seu punt i final. Sembla que s'ha imposat la justícia i la racionalitat i que els valencians i valencianes podrem continuar gaudint d'un teixit urbà viu i únic a Europa.

ENHORABONA A TOTA LA CIUTADANIA! i sobretot a la gent que ha lluitat i lluita pel seu barri.

Dimarts, 5 de gener

Ca Revolta