.
Qui som
CA REVOLTA
Cristina Piris. Any 2003

El marc de participació ciutadana que ens ofereix el sistema és massa raquític; les escletxes que semblen existir per a deixar sentir la nostra veu són massa estretes, com bé hem comprovat a la ILP de Per l’Horta o a les mobilitzacions contra la Guerra. Les petites llibertats es fan magres, es retallen cada dia amb l’angoixa de seguretat per a conservar les misèries, i es reformen els Codis Penals amb eixa voluntat d’alçar més i més reixes front a tot això que sembla fer perillar la situació de privilegi, l’acomodació al sistema.

Enfront del món uniforme i desigual que dibuixen els poderosos s’alça cada vegada de forma més clara la resposta ciutadana que no vol ser còmplice dels disbarats i que posa en marxa pràctiques alternatives: Galícia. Nunca máis. Exemple d’autoorganització i creativitat en la recerca de solucions front a la dimissió de responsabilitats del poder.
La societat civil nordamericana. No en nom nostre, contra una guerra dirigida a apoderar-se dels recursos petrolífers de l’Iraq i controlar l’Orient Mitjà.
Els Salvem, interessants vies de lluita i esperança per a l’Horta, per a la nostra ciutat.
La Federació Escola en Valencià, suport imprescindible de la nostra llengua i cultura.
El Moviment per Altre Món, Altra Globalització. Foro de Porto Alegre i mobilitzacions successives.
Un mostrari ràpid de grans i petites respostes per prendre el món a les nostres mans i no delegar en els professionals de la política, recuperant el concepte digne d’aquesta paraula, tal vegada irreversible en la seua degradació, on la preocupació i ocupació pels problemes col·lectius torna a la ciutadania i trenca el monopoli dels despatxos, siguen ovals o municipals.
D’eixos vímets està fet el projecte d’aquesta casa que ens entestem en preservar. Dels materials que pensem són imprescindibles per a resistir:

  1. La voluntat, la passió, el coratge d’atrevir-se a posar en peu lluites, iniciatives rebels, projectes concrets que semblen una bogeria, però que són possibles sobre la base de l’esforç col·lectiu.   La utopia que ens serveix per a no quedar-nos en l’estret marc del que sembla possible, i atrevir-nos a somiar altres móns, altres relacions entre els humans, una transformació profunda de la societat.

  2. El pes de l’ètica, del compromís moral, que posa en marxa altres valors diferents a l’èxit, els diners, la competència insolidària, el consumisme compulsiu, l’individualisme feroç, la hipocresia, la doble moral.
  3. L’esperit combatiu i transgressor, que recupera el deure moral de la desobediència civil i personal front a la injustícia. Que s’oposa al legalisme conservador i burocràtic i confia en la lluita com a eina de canvi.
  4. L’aventura del pensament crític i novedós front a l’acomodació intel·lectual d'acollir-se als vells esquemes del passat, que busca respostes acabades -encara que no corresponguen als problemes actuals- per tal de no acceptar el vertigen de no tenir-ne.
  5. L’actitud demòcrata radical que rebutja acceptar plàcidament la desigualtat de drets ciutadans pel fet de venir d’altre país, o per raons econòmiques, culturals, de gènere, de color de pell o de vestimenta...
  6. La convicció de què tots els àmbits de la creativitat humana artística, cultural, social o emocional, són necessaris i poden donar-se la mà en el dia a dia de la configuració d’una cultura alternativa.

Aquests són els fonaments d’aquesta Casa que volem mantenir plenament oberta al servei de lluites i iniciatives mil; d’un altre model de fer i estar al món; mantenint un espai on trobar-nos, on fer, on pensar, on gaudir... posant així el nostre granet de sorra per a fer d’aquest barri de Velluters i de València, una ciutat més viva, més crítica, més solidària i habitable.

En aquest tràngol de problemes burocràtics amb l’Ajuntament de València, hem tingut la calidesa de la solidaritat. No era fàcil: la convivència sempre és complicada, ja ho és a casa nostra, igualment al veïnat o a la ciutat. Cercar el diàleg, buscar solucions per a poder conviure, respectar-se mútuament, també és un camí que de vegades es fa difícil transitar. Perquè el camí de la independència no és senzill en cap àmbit. Nosaltres volem fer també aquesta experiència: la de no haver de recórrer a les subvencions, a la dependència de les institucions. I això requereix principalment d’una actitud de sentir-nos responsables, requereix la posició activa de molta gent, la seua col·laboració voluntària. Requereix imaginació, compromís, il·lusió pels assumptes col·lectius, voluntat de transformar el món, el gran i el menut, que ens ha tocat viure i que no ens agrada en tants aspectes. Requereix confiança en la part més valuosa de la gent.
Els socis, la gent que actua cada dia omplint la casa d’intervencions artístiques i ciutadanes, fent d’aquesta casa una Casa de Bojos com deia Cándido Polo, ens demostra, una vegada més, que eixa part de la societat existeix.