Comiat a Elvira Mondragón

Elvira Mondragón ha faltat.

Des de Ca Revolta també volem dedicar-li unes paraules a Elvira, que ha sigut amiga i sòcia, còmplice d’aquesta casa de la bogeria, sempre que podia o li ho demanàvem. Per recordar només un moment, molt bonic, triarem aquell muntatge que prepararen, ella i altres mestres, amb criatures de Primària que portava per títol «Volen poemes».

I és que totes les persones que la vam conéixer tenim un o molts records, perquè d’Elvira n’hi ha moltes i totes en una: l’Elvira defensora del valencià, l’Elvira mestra, l’Elvira activista i lluitadora a favor d'una educació pública o de l'ecologisme...

Incansable, forta i sempre amb eixe somriure preciós, la recordarem amb estima, com la que ella tenia pel Xúquer, el riu que ja fa un mil·lenni cantava el poeta arabigovalencià Ibn Jafaya amb estos versos:

«el lloc on els núvols ballen sempre
al ritme de la suau brisa
mentre les ones del riu s'omplen de goig»

Per tot i per més, moltes gràcies, Elvira.

[Podreu acomiadar-vos-en al tanatori de Cullera (enfront del cementeri) el divendres 28 d’abril, des de les 11:00 del matí. La cerimònia laica serà a les 17:00 al mateix lloc.]
Odoo • Text i Imatge