"Mentre s’intenta legislar per facilitar l’organització i el desenvolupament dels macrofestivals, els petits recintes que intenten mantenir una programació estable –bars musicals, associacions culturals, locals alternatius, comissions de festes– es veuen lligats de peus i mans amb ordenances impossibles, burocràcies dissuasòries i una inseguretat jurídica paralitzant.

Aquests espais, imprescindibles per garantir la presència de la música en viu durant tot l’any, que programen fora dels dictàmens de la indústria discogràfica, que asseguren l’accés democràtic a la producció musical i que resulten absolutament decisius per al sosteniment del teixit musical del país, no disposen de cap marca que els empare ni de cap agència que vetle per la seua viabilitat i continuïtat".

Podeu llegir l'article complet en la web del Col·lectiu Ovidi Montllor de música en valencià (COM), on es publicà el 04.07.2022