Josepa Montagut Montaner
SAHRAUÍ
-
Soc sahrauí d’origen,
corria i jugava amb alegria,
vaig nàixer vora la mar.
Soc sahrauí de dignitat,
d’una terra ocupada,
d’un crit de llibertat.
Soc sahrauí de benaurança,
mai me la podran llevar,
encara que estiga desplaçat.
Soc sahrauí del desert,
visc amb condicions extremes,
a la regió de Tindouf.
Soc sahrauí de la RASD,
resistisc, persistisc,
en defense tal com puc.
Soc sahrauí, i m’he fet gran,
desitjant tornar al mar.
Mai seré altra cosa que SAHRAUÍ.
Francesc Mompó i Valls
RIUS DE ROSES NEGRES
- El test arruixat per un sol gran.
Mires el mirall
mentre dels miratges destries
la mà que pentina les dunes,
l’estrany ajusta el rostre als rajos
furtívols d’uns ulls d’ametla
obrint i tancant la rosa de Jericó
com el batec de la mà
o el salt del gat de l’arena.
I somrius,
somrius l’etern genet de semàfor
o la cornamenta de l’addax en cap estrany
i somrius en la hassania despentinada
en les aigües del miratge,
pedra o alacrà a les peüngles
d’un dromedari sense gest.
Et rentes el rostre amb el tall esmolat
d’un wadi que t’ha semblat veure
fluint per la llàgrima del refugiat
que fuig per les roses negres del llostre.
I somrius mentre tot ho pentines
i saps que som rius camí de la
mar mur mort.
Sofía Rodríguez García
LOS SILENCIOS DE LA TIERRA
-
Hace tiempo que quiero decirme algo
fuera de las prohibiciones de mi entorno.
Hace tiempo que quiero tocarme los hombros
cerrar los ojos y no ver nada más
sino esa flor naranja de trocha
rasgada en el olfato
¿Cómo haré para expulsarme
sin que las culebras persigan mis fluidos?
En esta tierra que consume la vida
un oleaje de estragos del tiempo
me esperó y me atrapó.
Las muertes me abundaron en cada palabra
o más bien en el desprecio de cada letra.
Voy memorizando nombres
Cada que bajan la cuesta,
pero no son nombres
son esos pensamientos del tiempo
que se enfrentan
Tengo pájaros muertos en las manos
su sangre es rocío
en mi pantalón de alambres.