EXPOSICIÓ de MARÍA MARTÍN GALLEGO
ENTRE SÒL I HORITZÓ: VARIACIONS DEL PAISATGE
EN TRÀNSIT
Inauguració: dijous 14 de maig de 2026 a les 19.00 h. Es podrà visitar fins al 5 de juny de 2026. Primera planta.
L’exposició se situa en continuïtat amb la mostra “Entre suelo y horizonte: memorias en tránsito
del paisaje”, desenvolupada prèviament a la Casa de Cultura de Puçol i “Semillas del Agua” al
Jardí Botànic de Cullera, ampliant la seua investigació cap a noves aproximacions al territori.
Des d’una pràctica artística situada, el treball es vincula al territori de l’Horta Sud, entés no sols com a paisatge físic, sinó com a lloc habitat, travessat pel temps, el treball i les
experiències col·lectives. El paisatge apareix així com un cos viu que conserva empremtes, tensions i processos de canvi.
A través de l’abstracció, l’obra se situa en un moviment constant entre dues escales d’observació
complementàries. D’una banda, la proximitat del sòl, concebut com a arxiu sensible d’empremtes, estrats i experiències. De l’altra, la distància de l’horitzó, on el paisatge s’ordena, es divideix i es dilueix. Aquest moviment continu d’aproximació i allunyament articula el conjunt i defineix una manera de mirar que oscil·la entre allò íntim i allò ampli, entre el detall i
l’estructura.
En continuïtat amb treballs centrats en el sòl com a arxiu de l’experiència, especialment en la sèrie Memorias de suelo, desenvolupada després de la DANA, l’exposició s’obri a una comprensió del paisatge com a cicle. Un temps en què allò que roman conviu amb allò que canvia, i on fins i tot en el territori ferit apareixen formes de persistència i regeneració.
En aquest sentit, algunes peces incorporen una mirada cap a allò que emergeix després, cap a allò que floreix. Les persicàries, petites flors que brollen als marges del pantà, actuen com a símbol d’aquesta transformació: fràgils i flexibles, creixen on sembla impossible fer-ho.
Com elles, la pintura es converteix en un gest que recull la ferida i la transforma, en un procés silenciós de creixement on el color vibra, insisteix i afirma la vida.
La pràctica sobre paper ocupa un lloc fonamental com a espai d’experimentació i registre. En
aquestes obres, realitzades amb aquarel·la, pigments, resines acríliques i pa d’or, el gest actua
de manera directa i quasi arqueològica, recollint fragments del sòl i de la memòria material del
paisatge.
La figuració apareix de manera latent, suggerida per línies de separació que mai no es fixen del tot i que es dissolen entre grafismes, capes i veladures.
L’exposició proposa, finalment, una lectura del paisatge no com a imatge estàtica, sinó com a
procés construït des de l’escolta del territori i des d’una relació continuada amb l’entorn proper,
on la memòria i la resiliència s’inscriuen en la superfície pictòrica.
On comença i acaba un traç?
Reflectir el paisatge, perdre’l i tornar-hi.
Ment, cos i procés.
El so que envolta, el xiuxiueig del vent,
arriba el silenci, on abans, tot era boira.
María Martín Gallego
Artista visual, docent i investigadora (CIAE)
PDI Universitat Politècnica de València
Horari de visites
de dilluns a divendres:
16.30-20.30 h
dissabtes:
de 18.00-20.30 h
Entre el sòl i l'horitzó. Variacions del paisatge en trànsit