DIVENDRES 5 de SETEMBRE 19:00 h - Inauguració de l'EXPOSICIÓ "La bellesa del minúscul", d'Isabel Guirao
"La bellesa del minúscul" és una invitació a contemplar allò que sol escapar a la mirada precipitada. Formats menuts, treballats amb tinta, aquarel·la i pigments metàl·lics, que respiren com un haiku visual. Cada peça naix d'un gest únic, irrepetible, com una branca que s'inclina amb el vent o una gota que es dispersa sobre la pedra.
En aquestes peces, el traç no imposa: dialoga. La mà es retira per deixar parlar la matèria, al ritme propi de l'aigua i a la gravetat que dibuixa silencis. És la bellesa de l'atzar, l'elegància de l'efímer, l'acceptació que la imperfecció pot ser mestra.
Inspirada en la sensibilitat oriental i en la contemplació silenciosa, l'obra d'Isabel Guirao beu del taoisme: la calma de l'aigua quieta, la llum que acarona les ombres, la plenitud del buit.
La seua pintura abraça la filosofia wabi-sabi, que reconeix la bellesa en el que és imperfecte, transitori i inacabat. En les seues peces, el pas del temps s'insinua en les textures, les irregularitats es convertixen en petjades vitals i l'atzar es transforma en un aliat creador. El wabi-sabi no és només una estètica, sinó una manera de veure el món: acceptar que tot naix, es transforma i desapareix, i que en eixe cicle residix el seu valor.
Algunes obres es troben envoltades per cercles de paper, evocant els enso de la tradició zen: un traç circular executat en un únic gest, símbol de plenitud, buit, univers i present absolut. En ells, com en la mateixa pintura d'Isabel Guirao, l'inacabat i l'obert conviuen amb una profunda sensació de totalitat.
Isabel Guirao, artista plàstica i docent, combina la seua experiència en arts visuals amb una profunda connexió amb la natura i el gest espontani. El seu treball, marcat per l'experimentació i el respecte cap als materials, troba en la no-intervenció conscient un camí perquè l'obra respire per si mateixa.
En la intimitat de la cafeteria de Ca Revolta, estes creacions es convertixen en finestres cap a un univers ampli i profund. No hi ha presses. No hi ha soroll. Només la vibració subtil d'allò que succeïx quan matèria, gest i silenci es troben... i l'espectador, sense adonar-se'n, ja està dins.
L'exposició es podrà veure fins al 27 de setembre al bar.
"La bellesa del minúscul" és una invitació a contemplar allò que sol escapar a la mirada precipitada. Formats menuts, treballats amb tinta, aquarel·la i pigments metàl·lics, que respiren com un haiku visual. Cada peça naix d'un gest únic, irrepetible, com una branca que s'inclina amb el vent o una gota que es dispersa sobre la pedra.
En aquestes peces, el traç no imposa: dialoga. La mà es retira per deixar parlar la matèria, al ritme propi de l'aigua i a la gravetat que dibuixa silencis. És la bellesa de l'atzar, l'elegància de l'efímer, l'acceptació que la imperfecció pot ser mestra.
Inspirada en la sensibilitat oriental i en la contemplació silenciosa, l'obra d'Isabel Guirao beu del taoisme: la calma de l'aigua quieta, la llum que acarona les ombres, la plenitud del buit.
La seua pintura abraça la filosofia wabi-sabi, que reconeix la bellesa en el que és imperfecte, transitori i inacabat. En les seues peces, el pas del temps s'insinua en les textures, les irregularitats es convertixen en petjades vitals i l'atzar es transforma en un aliat creador. El wabi-sabi no és només una estètica, sinó una manera de veure el món: acceptar que tot naix, es transforma i desapareix, i que en eixe cicle residix el seu valor.
Algunes obres es troben envoltades per cercles de paper, evocant els enso de la tradició zen: un traç circular executat en un únic gest, símbol de plenitud, buit, univers i present absolut. En ells, com en la mateixa pintura d'Isabel Guirao, l'inacabat i l'obert conviuen amb una profunda sensació de totalitat.
Isabel Guirao, artista plàstica i docent, combina la seua experiència en arts visuals amb una profunda connexió amb la natura i el gest espontani. El seu treball, marcat per l'experimentació i el respecte cap als materials, troba en la no-intervenció conscient un camí perquè l'obra respire per si mateixa.
En la intimitat de la cafeteria de Ca Revolta, estes creacions es convertixen en finestres cap a un univers ampli i profund. No hi ha presses. No hi ha soroll. Només la vibració subtil d'allò que succeïx quan matèria, gest i silenci es troben... i l'espectador, sense adonar-se'n, ja està dins.
L'exposició es podrà veure fins al 27 de setembre al bar.
La bellesa del minúscul