DIMARTS 13 de DESEMBRE 19:00 h - Inauguració de l'EXPOSICIÓ d'Enric M. Català
En aquesta exposició d'Enric M. Català es troben de nou dos dels seus grans amors: la pintura i la música, o encara millor, l'abstracció pictòrica i la musicalitat que ballen als quadres a través de colors i formes distribuïts a l'atzar, però sense perdre el pas en cap moment. Són composicions abstractes, en efecte, però responen a una emoció íntima, no al càlcul racional i premeditat, perquè la nitidesa, la frescor de les formes geomètriques o inventades en constant moviment, dibuixades amb precisió sobre un fons tènue, velat, com esborrall a consciència, en tonalitats diverses, constitueixen en el seu cas força més que un plaer superficial. I incorpora un altre company a la parella en aquesta dansa múltiple: l'art abstracte -que no pot ser més concret- s'enllaça al sentiment, units de vegades amb un ritme accelerat i d'altres més pausat, però sempre precedits d'aquest impuls emocional que ha donat origen sempre a la feina. Sense emoció (altres en dirien inspiració) no hi ha creació: “Quan treballe, ho faig en un estat carregat emocionalment. Per tant no busque la claredat, busque l’emoció. Així que treballe i treballe, fins que arriba el final. Estic improvisant i pintant amb sentiments... Sent que estic fent el quadre, encara que no estic controlant el seu destí”.
Els elements bàsics en la coreografia d'aquest menàge a trois, els té molt clars: Cézanne, Matisse, Mondrian, Miró, Klee, Kandinski... cadascun ha aportat una cosa essencial per atorgar solidesa a l'estructura compositiva que en els darrers temps -com passa amb aquesta mostra- tendeix a fer-se més lleugera, més lleugera i, en definitiva, més lliure. Nosaltres, els espectadors, no deixem escapar l'ocasió, estem convidats a participar a l'espectacle. Per descomptat, amb llicència per interpretar cada peça a la nostra manera.
Carme Senabre Llabata
Universitat de València.
L'exposició es podrà visitar fins al 13 de gener de 2023, de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 18 i a 21 h.
En aquesta exposició d'Enric M. Català es troben de nou dos dels seus grans amors: la pintura i la música, o encara millor, l'abstracció pictòrica i la musicalitat que ballen als quadres a través de colors i formes distribuïts a l'atzar, però sense perdre el pas en cap moment. Són composicions abstractes, en efecte, però responen a una emoció íntima, no al càlcul racional i premeditat, perquè la nitidesa, la frescor de les formes geomètriques o inventades en constant moviment, dibuixades amb precisió sobre un fons tènue, velat, com esborrall a consciència, en tonalitats diverses, constitueixen en el seu cas força més que un plaer superficial. I incorpora un altre company a la parella en aquesta dansa múltiple: l'art abstracte -que no pot ser més concret- s'enllaça al sentiment, units de vegades amb un ritme accelerat i d'altres més pausat, però sempre precedits d'aquest impuls emocional que ha donat origen sempre a la feina. Sense emoció (altres en dirien inspiració) no hi ha creació: “Quan treballe, ho faig en un estat carregat emocionalment. Per tant no busque la claredat, busque l’emoció. Així que treballe i treballe, fins que arriba el final. Estic improvisant i pintant amb sentiments... Sent que estic fent el quadre, encara que no estic controlant el seu destí”.
Els elements bàsics en la coreografia d'aquest menàge a trois, els té molt clars: Cézanne, Matisse, Mondrian, Miró, Klee, Kandinski... cadascun ha aportat una cosa essencial per atorgar solidesa a l'estructura compositiva que en els darrers temps -com passa amb aquesta mostra- tendeix a fer-se més lleugera, més lleugera i, en definitiva, més lliure. Nosaltres, els espectadors, no deixem escapar l'ocasió, estem convidats a participar a l'espectacle. Per descomptat, amb llicència per interpretar cada peça a la nostra manera.
Carme Senabre Llabata
Universitat de València.
L'exposició es podrà visitar fins al 13 de gener de 2023, de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 18 i a 21 h.
Enric M. Català
13/12: inauguració de l'exposició
Art