Jornades "Fuster en l'espill del segle XXI"

Febrer i març 2022

El principal propòsit de les activitats és llegir i interpretar l’assagista des de l’actualitat. I en conseqüència, el que volem és donar veu a joves que han treballat diversos vessants de l’obra de Fuster i el ressò que tenen encara. Sense descurar, és clar, la presència de persones d’altres generacions, perquè en facen el contrapunt.

Dimecres 23 febrer 20.00 h
Lectura
PARAULES EN CARN VIVA
. Poemes i textos de Fuster per Enric Majó, Manuel Molins i Rosana Pastor. Música en directe d'Arcadi Valiente.

Dijous 24 febrer 19.00 h
Col·loqui
JOAN FUSTER, UNA MIRADA GLOBAL

Hi intervindran:
- Gonçal López-Pampló, professor associat de Filologia Catalana de la Universitat de València i director literari de l’editorial Bromera
- Andreu Escrivà, ambientòleg i consultor en sostenibilitat

Dijous 10 març 19.00 h
Col·loqui
MIRAR-NOS DE CARA. FUSTER I LES ESCRIPTORES

Hi intervindran:
- Lourdes Toledo, periodista i assagista
- Margarida Castellano, professora de Didàctica de la Llengua de la Universitat de València i assagista

Dimarts 15 de març 19.00 h
Xarrada
LA IMPORTÀNCIA DE LA MÚSICA EN L'OBRA DE JOAN FUSTER

A càrrec de Xavi Hernàndez, investigador en filologia catalana i músic

Dimecres 23 de març 19.00 h
Xarrada
UNA VISITA -IMPOSSIBLE- A JOAN FUSTER

A càrrec de Mireia Ferrando, professora

Dimecres 30 de març 19.00 h
Xarrada
JOAN FUSTER: COL·LABORADOR, IDEÒLEG I "ORACLE" DE SERRA D'OR

A càrrec d'Àngel Cano, lector de català a la University of Leeds i investigador en literatura catalana contemporània

------
Joan Fuster, nascut a Sueca el 1922, localitat on va faltar el 1992, va esdevindre el pensador valencià més important del segle XX i una figura clau de la nostra cultura i la història recent.

És conegut sobretot pel llibre Nosaltres els valencians, que se centra en l’evolució històrica i política del País Valencià. Tanmateix, la seua obra -hereva de la Il·lustració racionalista francesa i empeltada amb les teories emancipatòries marxistes- se’ns presenta com una visió universalista que reflexiona sobre la condició humana en els temps moderns, amb una atenció constant a temes com la justícia, la llibertat, la idea de progrés o el paper de l’art.

No debades, Dominic Keown, professor de la Universitat de Cambridge i traductor de Diccionari per a ociosos a l’anglés, situa Fuster «al centre del moviment eticoestètic de l’Europa del segle XX», al costat d’autors com T. S. Eliot o George Orwell (Joan Fuster: figura de temps. 2012, Universitat de Barcelona).

Organitzem aquestes activitats tot coincidint amb el centenari del naixement de Joan Fuster.
Odoo • Text i Imatge