Acolliment de Menors No Acompanyats (MENA) al País Valencià

Introducció

L'acolliment de Menors No Acompanyats (MENA) al País Valencià constitueix una radiografia nítida de com les polítiques públiques poden o bé sostindre els pilars de la justícia social, o bé reforçar les cadenes de l'exclusió. Durant el mandat de l'anterior govern del Pacte del Botànic, la protecció d'aquests menors es va concebre com una qüestió de drets humans, un compromís amb la dignitat i la justícia social que es va materialitzar en polítiques d'integració, accés a serveis i enfortiment dels recursos públics. No obstant això, l'ascens al poder de la coalició PP-Vox ha significat una clara regressió al neoliberalisme més ranci i a l'autoritarisme punitiu, on els menors migrants han passat de ser subjectes de drets a sospitosos d'entrada.

Marc Normatiu

La protecció dels MENA en l'Estat espanyol s'articula a través de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social (Llei d'Estrangeria), la qual estableix que "tot menor té dret a l'educació, assistència sanitària i protecció social, independentment de la seua situació administrativa" (Govern d'Espanya, 2000). A més, la Convenció sobre els Drets del Xiquet (CDN), ratificada per Espanya en 1990, estableix el principi de l'interés superior del menor com un imperatiu innegociable. No obstant això, l'aplicació d'aquest marc normatiu, lluny de ser un exercici automàtic de justícia, depén de la voluntat política. I al País Valencià, eixa voluntat política ha canviat radicalment el seu rumb: del progrés social a l'ajust pressupostari; de la integració a la retallada; de la justícia a la gestió mercantil dels drets.

Intervenció Social i Drets Socials: del Pacte del Botànic al Govern PP-Vox

Durant el govern del Pacte del Botànic, es va apostar per una política pública que entenia l'acolliment com un dret, i no com un obsequi. Els recursos públics es van reforçar, es

van garantir places suficients en els centres d'acolliment, i es van promoure programes educatius i d'inserció laboral. No era un sistema perfecte, però almenys representava un intent sincer d'enfrontar el problema des de l'arrel i amb una perspectiva de drets humans.

Amb l'arribada del tàndem PP-Vox, eixe enfocament ha sigut desmantellat a colp de decret i retallada. L'externalització dels centres d'acolliment a empreses privades no sols respon a una lògica neoliberal de mercantilització de la pobresa, sinó que a més facilita un lucratiu negoci per a uns pocs mentre es precaritza l'atenció dels menors. La retallada en fons públics destinats a intervenció social i la criminalització mediàtica dels MENA reflecteixen una política d'exclusió, més pròxima al control que a la integració. Com assenyala Amnistia Internacional, "l'externalització de l'acolliment de menors és un procés que, lluny de garantir els seus drets, els converteix en mers números dins d'un sistema lucratiu i despersonalitzat" (Amnistia Internacional, 2024).

Impacte del canvi polític: vulneració de drets i retrocés social

Les conseqüències d'aquesta deriva política no són anecdòtiques: són estructurals i profundament regressives. Els MENA al País Valencià han vist restringit el seu accés a recursos educatius i sanitaris, i s'han endurit els tràmits per a la seua regularització. Mentrestant, el discurs de la por —alimentada des de les institucions— ha normalitzat una narrativa racista i excloent que justifica l'abandó institucional.

Les dades són eloqüents: informes de Save the Children i Human Rights Watch assenyalen un augment del 40% en el nombre de menors que han quedat sense plaça en centres d'acolliment des de l'entrada del nou govern (Save the Children, 2024; Human Rights Watch, 2024). Aquests menors, lluny de desaparéixer per art de màgia, passen a engrossir les files de la marginalitat i l'exclusió, exposats a l'explotació i a l'abús, mentre les institucions miren cap a un altre costat.

Conclusió

L'acolliment de MENA al País Valencià és un espill on es reflecteixen les contradiccions d'un model polític que prioritza el benefici privat sobre el benestar col·lectiu. Sota l'actual govern, l'acolliment ha passat de ser un dret a ser un negoci, i els menors han deixat de ser subjectes de protecció per a convertir-se en un número més en l'equació de la retallada. Enfront d'aquesta realitat, és necessari reivindicar la lluita pels drets socials i la resistència davant el retrocés neoliberal que amenaça de desmantellar els avanços aconseguits en les últimes dècades. La defensa dels drets dels menors migrants no és una qüestió de caritat: és una qüestió de justícia social.

Laura Rodríguez Sánchez, advocada. Maig 2025