"Per un nou model social valencià!"
Aquest va ser un crit, un compromís democràtic i una idea amb voluntat de futur. Unes propostes que van sorgir en la primera meitat de la passada dècada per part d'un conjunt d’associacions, d’activistes i de professionals del treball social, també dels àmbits de l'educació social i del sindicalisme. Tots plegats alçàrem la veu enfront del model huitcentista del PP en matèria de drets i de serveis socials. En realitat, més que un model era un caòtic compendi legislatiu que, en la pràctica, dificultava o que, en la pràctica, dificultava o impedia a molta gent l’accés als drets socials configurats, tant en la Constitució com a l’Estatut d’Autonomia del País Valencià i en multitud de normatives municipals.
Uns pocs anys abans del triomf del Pacte del Botànic en 2015 la resistència a eixos plantejaments huitcentistes de la dreta valenciana va estar molt dura i difícil. L’àrea de Benestar Social va estar presidida durant 20 anys per alguns personatges molt térbols i corruptes fins al punt que prou d’ells acabaran processats per malversació i fins i tot algú ingressà a la presó.
Quan el govern de la Generalitat passà a mans de l’esquerra representada per Compromís, Podem i el PSPV es va iniciar un camí de canvis, que en el cas del Sistema Públic de Serveis Socials va capgirar cap a un nou model social valencià nou i que va anar concretant-se en: una nova Llei de Serveis Socials Inclusius, la Renda Valenciana d'Inclusió, una Llei de Drets i Garanties de la Infància i l'Adolescència, una Nova Tipologia de Centres, Serveis i Programes Socials, i un nou Pla d'Ordenació del Sistema. A més i més, i entre altres actuacions pràctiques, també es varen agilitzar molt els serveis de valoració del grau de minusvalidesa i tot allò relacionat amb l'Atenció a la Dependència i a la regulació de l’Acolliment Familiar...
Doncs bé. Tot això, hui en dia, està pràcticament desmuntat per les polítiques neoliberals que ha posat en marxa la Generalitat Valenciana governada pel tàndem PP-VOX. Aquest duo depredador també les ha fet extensibles a les diputacions i a molts ajuntaments.
Els instruments centrals d’aquesta política antisocial són: la Llei de Pressupostos que junt amb la Llei d'Acompanyament i el desplegament d'una nova Llei anomenada de Simplificació Administrativa atorguen una despòtica discrecionalitat a l'administració autonòmica. En definitiva, aquest trident legislatiu és utilitzat per a desenvolupar processos de privatitzacions sense limitacions. L’atenció a les dones víctimes de violència de gènere o la desídia en l'articulació de tota mena de recursos residencials públics ja comencen a sentir-se. La Renda Valenciana d'Inclusió estan desfigurant-la fins a deixar-la en paper banyat. I fa a penes uns dies hem vist com estan volent institucionalitzar un pacte obertament racista que anomenen de prioridad nacional i que discrimina a un sector ample de la població en relació amb l’accés a drets com l'accés a l'habitatge, a l'assistència sanitària, al sistema educatiu i als serveis socials.
Ens cal un canvi radical de les polítiques socials que la dreta està imposant i això només serà possible si es produeix un canvi polític de caràcter progressista en la Generalitat. En aquest sentit, el teixit associatiu progressista del nostre País hem d’empentar amb força perquè la unitat de l’esquerra es faça realitat amb l’objectiu de restituir un model social valencià de progrés a favor de la majoria social i especialment per als sectors socials més vulnerables. En conseqüència, reivindiquem les línies mestres del model social que es va anar configurant durant el període 2015-2023, afegint-hi dues propostes claus: una nova Carta Valenciana de Drets Socials i una nova concepció i, per tant, una nova regulació de la participació ciutadana en la gestió del benestar social.
Tota aquesta política d’involució social i democràtica no deu de soscavar la raó de ser de les nostres institucions polítiques. La Generalitat Valenciana és un instrument de sobirania nacional que hem de preservar, perquè la experiència ens assenyala que l'articulació de la societat civil avança positivament si es compta amb el reconeixement de les nostres pròpies institucions i, junt això, que l'accés als drets socials és més efectiu amb la participació del teixit associatiu en el disseny i en la implementació de les polítiques socials. Cal molta claredat en les relacions entre les institucions polítiques i el teixit associatiu, perquè eixa claredat és el major antídot contra les possibles aparicions de pràctiques pròpies d’un despotisme il·lustrat que redueix la democràcia a la delegació política i al vot cada quatre anys.
València. Maig 2026
Pep Pacheco
Imatge: Joan Genovés
Aquest va ser un crit, un compromís democràtic i una idea amb voluntat de futur. Unes propostes que van sorgir en la primera meitat de la passada dècada per part d'un conjunt d’associacions, d’activistes i de professionals del treball social, també dels àmbits de l'educació social i del sindicalisme. Tots plegats alçàrem la veu enfront del model huitcentista del PP en matèria de drets i de serveis socials. En realitat, més que un model era un caòtic compendi legislatiu que, en la pràctica, dificultava o que, en la pràctica, dificultava o impedia a molta gent l’accés als drets socials configurats, tant en la Constitució com a l’Estatut d’Autonomia del País Valencià i en multitud de normatives municipals.
Uns pocs anys abans del triomf del Pacte del Botànic en 2015 la resistència a eixos plantejaments huitcentistes de la dreta valenciana va estar molt dura i difícil. L’àrea de Benestar Social va estar presidida durant 20 anys per alguns personatges molt térbols i corruptes fins al punt que prou d’ells acabaran processats per malversació i fins i tot algú ingressà a la presó.
Quan el govern de la Generalitat passà a mans de l’esquerra representada per Compromís, Podem i el PSPV es va iniciar un camí de canvis, que en el cas del Sistema Públic de Serveis Socials va capgirar cap a un nou model social valencià nou i que va anar concretant-se en: una nova Llei de Serveis Socials Inclusius, la Renda Valenciana d'Inclusió, una Llei de Drets i Garanties de la Infància i l'Adolescència, una Nova Tipologia de Centres, Serveis i Programes Socials, i un nou Pla d'Ordenació del Sistema. A més i més, i entre altres actuacions pràctiques, també es varen agilitzar molt els serveis de valoració del grau de minusvalidesa i tot allò relacionat amb l'Atenció a la Dependència i a la regulació de l’Acolliment Familiar...
Doncs bé. Tot això, hui en dia, està pràcticament desmuntat per les polítiques neoliberals que ha posat en marxa la Generalitat Valenciana governada pel tàndem PP-VOX. Aquest duo depredador també les ha fet extensibles a les diputacions i a molts ajuntaments.
Els instruments centrals d’aquesta política antisocial són: la Llei de Pressupostos que junt amb la Llei d'Acompanyament i el desplegament d'una nova Llei anomenada de Simplificació Administrativa atorguen una despòtica discrecionalitat a l'administració autonòmica. En definitiva, aquest trident legislatiu és utilitzat per a desenvolupar processos de privatitzacions sense limitacions. L’atenció a les dones víctimes de violència de gènere o la desídia en l'articulació de tota mena de recursos residencials públics ja comencen a sentir-se. La Renda Valenciana d'Inclusió estan desfigurant-la fins a deixar-la en paper banyat. I fa a penes uns dies hem vist com estan volent institucionalitzar un pacte obertament racista que anomenen de prioridad nacional i que discrimina a un sector ample de la població en relació amb l’accés a drets com l'accés a l'habitatge, a l'assistència sanitària, al sistema educatiu i als serveis socials.
Ens cal un canvi radical de les polítiques socials que la dreta està imposant i això només serà possible si es produeix un canvi polític de caràcter progressista en la Generalitat. En aquest sentit, el teixit associatiu progressista del nostre País hem d’empentar amb força perquè la unitat de l’esquerra es faça realitat amb l’objectiu de restituir un model social valencià de progrés a favor de la majoria social i especialment per als sectors socials més vulnerables. En conseqüència, reivindiquem les línies mestres del model social que es va anar configurant durant el període 2015-2023, afegint-hi dues propostes claus: una nova Carta Valenciana de Drets Socials i una nova concepció i, per tant, una nova regulació de la participació ciutadana en la gestió del benestar social.
Tota aquesta política d’involució social i democràtica no deu de soscavar la raó de ser de les nostres institucions polítiques. La Generalitat Valenciana és un instrument de sobirania nacional que hem de preservar, perquè la experiència ens assenyala que l'articulació de la societat civil avança positivament si es compta amb el reconeixement de les nostres pròpies institucions i, junt això, que l'accés als drets socials és més efectiu amb la participació del teixit associatiu en el disseny i en la implementació de les polítiques socials. Cal molta claredat en les relacions entre les institucions polítiques i el teixit associatiu, perquè eixa claredat és el major antídot contra les possibles aparicions de pràctiques pròpies d’un despotisme il·lustrat que redueix la democràcia a la delegació política i al vot cada quatre anys.
València. Maig 2026
Pep Pacheco
Imatge: Joan Genovés
Per un nou model social valencià!