Hui, 1 d'agost de 2020, ha faltat l'amic Enric Tàrrega (València, 1936).
Dir Tàrrega és dir molt. Tàrrega ha sigut un activista polític infatigable, al llarg de la dictadura feixista i també en democràcia. Sempre a cavall del valencianisme i el socialisme, creà, ja l'any 1954, i junt a Francesc Codonyer entre altres, el Front Marxista Valencià. Més tard, el 1968, fou un dels fundadors de les primeres Comissions Obreres a València. També va col·laborar en la consolidació de diversos partits nacionalistes.
Ha sigut un activista cultural insubornable: membre de Lo Rat Penat durant el franquisme, des dels anys seixanta va impulsar diversos aplecs nacionalistes, com el mític del Darrer Diumenge d’Octubre al Puig. També des de l’any 1972 va ser un dels impulsors de la conversió de la Societat Coral el Micalet en el focus cultural i social que continua sent en l'actualitat.
I tot i que estudià magisteri, la seua vida professional estigué lligada sobretot al món editorial. Com ell mateix afirmava "soc la primera persona del País Valencià que ha arribat a jubilar-se després de dècades venent llibres en català".
Tàrrega ha sigut "l'amant de la ciutat somniada", com deia el títol del llibre d'entrevistes que li publicà la Universitat de València, institució de la qual va rebre l'any 2006 el Premi Vicent Ventura, junt a la urbanista Trini Simó. I és que era complicat trobar a la ciutat ningú que en sabera més de tot el que ha ocorregut pels seues carrers. El 2009, l'aleshores Grup Jove de Ca Revolta va voler comptar amb ell perquè ens fera una passejada per les restes de la València feixista, que encara n'eren moltes, dins d'un seguit d'activitats adreçades a denunciar la desídia institucional per eliminar-les o almenys assenyalar-les com a mostra de la ignomínia*.
I Tàrrega ha sigut "el correfoc de la paraula", com cantà El Cifu. Xarrador com pocs, sempre amb el comentari afilat i sorneguer, mai no sabies per on eixiria, perquè de sobte podia lligar el carrer de Quart amb l'òpera que havia escoltat la nit anterior i tu, mentre li seguies el fil, veies que sí, que tot tenia trellat.
Tàrrega: un senyor, un sabut, un lluitador per les llibertats, una d'eixes persones que et fa oblidar la vergonya que tantes vegades ens fan patir als qui vivim a València.
Bon viatge, amic!
////
Des de hui a partir de les 17 h Tàrrega estarà Tanatori Crematori L'Horta Sud d'Aldaia . Demà es farà un acte de comiat a les 15.15 h i la incineració que tindrà lloc a les 16.30 h. L'aforament serà reduït a causa de les mesures sanitàries.
* La imatge correspon a aquell acte de 2009
Dir Tàrrega és dir molt. Tàrrega ha sigut un activista polític infatigable, al llarg de la dictadura feixista i també en democràcia. Sempre a cavall del valencianisme i el socialisme, creà, ja l'any 1954, i junt a Francesc Codonyer entre altres, el Front Marxista Valencià. Més tard, el 1968, fou un dels fundadors de les primeres Comissions Obreres a València. També va col·laborar en la consolidació de diversos partits nacionalistes.
Ha sigut un activista cultural insubornable: membre de Lo Rat Penat durant el franquisme, des dels anys seixanta va impulsar diversos aplecs nacionalistes, com el mític del Darrer Diumenge d’Octubre al Puig. També des de l’any 1972 va ser un dels impulsors de la conversió de la Societat Coral el Micalet en el focus cultural i social que continua sent en l'actualitat.
I tot i que estudià magisteri, la seua vida professional estigué lligada sobretot al món editorial. Com ell mateix afirmava "soc la primera persona del País Valencià que ha arribat a jubilar-se després de dècades venent llibres en català".
Tàrrega ha sigut "l'amant de la ciutat somniada", com deia el títol del llibre d'entrevistes que li publicà la Universitat de València, institució de la qual va rebre l'any 2006 el Premi Vicent Ventura, junt a la urbanista Trini Simó. I és que era complicat trobar a la ciutat ningú que en sabera més de tot el que ha ocorregut pels seues carrers. El 2009, l'aleshores Grup Jove de Ca Revolta va voler comptar amb ell perquè ens fera una passejada per les restes de la València feixista, que encara n'eren moltes, dins d'un seguit d'activitats adreçades a denunciar la desídia institucional per eliminar-les o almenys assenyalar-les com a mostra de la ignomínia*.
I Tàrrega ha sigut "el correfoc de la paraula", com cantà El Cifu. Xarrador com pocs, sempre amb el comentari afilat i sorneguer, mai no sabies per on eixiria, perquè de sobte podia lligar el carrer de Quart amb l'òpera que havia escoltat la nit anterior i tu, mentre li seguies el fil, veies que sí, que tot tenia trellat.
Tàrrega: un senyor, un sabut, un lluitador per les llibertats, una d'eixes persones que et fa oblidar la vergonya que tantes vegades ens fan patir als qui vivim a València.
Bon viatge, amic!
////
Des de hui a partir de les 17 h Tàrrega estarà Tanatori Crematori L'Horta Sud d'Aldaia . Demà es farà un acte de comiat a les 15.15 h i la incineració que tindrà lloc a les 16.30 h. L'aforament serà reduït a causa de les mesures sanitàries.
* La imatge correspon a aquell acte de 2009
Ha faltat Enric Tàrrega
Un record per al "correfoc de la paraula"
Cultura Memòria històrica Política