Tretze idees sobre la dana del 29 d’octubre centrades en l’Horta de València
Carta oberta a les persones responsables de la prevenció i de gestionar les conseqüències de la catàstrofe, als agents locals i a la ciutadania.
Experts en diverses disciplines, colpits per les inundacions, ofereixen els resultats de la seua reflexió col·lectiva. Article publicat a Levante-EMV (15/03/2025). Signat per Carles Dolç i Rosa Pardo* (arquitectes) i desenes de professionals més.
1. Les dimensions del fenomen
La catàstrofe de la dana està relacionada amb l’escalfament global que, amb particular incidència a l’àrea del Mediterrani, és resultat de l’ús i explotació massius de combustibles fòssils. Les danes i les inundacions que han generat no són un fenomen nou, però sí ho és la seua freqüència i intensitat. Ara, els esdeveniments catastròfics són més probables.
2. Necessitat d’un canvi cultural
Episodis semblants al que hem patit es repetiran. En l’immediat futur, la prevenció davant eixos episodis serà una qüestió central. Això exigeix un canvi cultural per a que tota la ciutadania -xiquets i majors- interioritze que cal apartar-se dels perills i, on això no siga possible, sàpiga autoprotegir-se, comportar-se davant les emergències i aprendre a conviure amb el risc. És una tasca a fer des de l’escola, acompanyada amb protocols i mitjans efectius de prevenció, informació i actuació per part de les administracions.
3. Repensar el territori
La inundació ha generat danys immensos, el primer la pèrdua de vides. En desaiguar sobre les zones afectades, la riuada ha evidenciat qüestions mal resoltes en el territori, començant per com s’ha ocupat: la quantitat de famílies, cases, comerços i empreses damnificades revela localitzacions i construccions inadequades. Ara s’han de rehabilitar moltes edificacions malmeses i altres s’han de traslladar a zones no inundables. Un exemple positiu recent és el del barri de la Cantereria d'Ontinyent, que, afectat per la dana de 2019 i per crescudes recurrents del riu Clariano, s’ha reconvertit en un parc inundable.
4. Urbanització en zones inundables
La urbanització de zones agrícoles inundables, que feien de retenció i de desguàs natural, s’ha vist agreujada per la pavimentació general dels espais públics i les parcel·les privades, segellant extensivament el sòl de zones residencials i polígons industrials i comercials. L’alta consumició de l’horta històrica, terrenys permeables ara edificats, ha augmentat la velocitat i el volum de la riuada. La creació d’un sistema de corredors verds comarcals, el respecte i augment de les superfícies de laminació i drenatge d’aigües pluvials -com de fet actua, i així s’ha vist, l’horta productiva, que s’ha de mantenir i defensar- són imprescindibles per a minorar els efectes de les pluges torrencials. Estes són solucions tècniques de provada eficàcia basades en l’anomenada infraestructura verda.
5. Infraestructures que han agreujat la inundació
El fenomen urbanitzador ha comportat una atapeïda xarxa d’infraestructures, particularment viàries i ferroviàries, algunes convertides en barreres per a l’aigua (com ara la Pista de Silla i la marginal dreta del nou llit del Túria), que han pujat els nivells de la inundació i conduït acceleradament les aigües fins l’ofegament d’àmplies zones. Cal, doncs, una revisió meticulosa d’aquesta xarxa, analitzant cada tram del viari extern als nuclis urbans i considerant si s’ha de simplificar la trama i permeabilitzar-la.
6. Revisar i aplicar els estudis d’inundabilitat
Les conseqüències de la dana van superar les previsions de les cartografies i plans disponibles, tant en les superfícies inundades com en les altures assolides per l’aigua. Les incerteses del perill ens han fet més vulnerables. Eixa realitat obliga a ampliar i perfeccionar les cartografies complementàries de les zones inundables estudiades pel Ministeri i del PATRICOVA (Pla d’Acció Territorial sobre Risc d’Inundacions de la Comunitat Valenciana), reconsiderant les hipòtesis de pluges des d’un probable increment de la seua freqüència i intensitat. També a analitzar els canvis de cobertura soferts pel territori i altres factors rellevants (com la deriva d’objectes voluminosos en les aigües desbordades). S’ha de deixar d’edificar en zones inundables, desclassificant sòl urbà o urbanitzable d’eixes zones. L’expansió urbanitzadora s’ha de parar, redirigint la inversió cap a dins de les àrees urbanes on, d’altra banda, resulten inajornables mesures correctores que donen seguretat a qui habita edificacions afectades que vagen a mantindre’s. Cal recordar també que és feina de les administracions aplicar les normatives que ens protegeixen, no només fer-les.
7. Gestió integral de les conques hidrològiques
Tot el sistema d’evacuació d’aigües del territori ha de ser repensat amb una visió i gestió integral de les conques hidrològiques des de les seues cotes més altes, traure’n noves conclusions sobre el seu funcionament i procedir a les transformacions necessàries, preveient també revisions futures. Reforestar i afavorir la retenció aigües amunt, millorar el drenatge de barrancs i línies d’avingudes d’aigua per a garantir la seua permeabilitat n’és una condició. La infraestructura verda, conservada, augmentada i connectada, ha de ser l’element estructurant de línies mestres d’evacuació. Les infraestructures basades en el formigó han demostrat deficiències i límits i han de ser reconsiderades. Ara i ací, la realitat viscuda posa en crisi projectes planificats sobre càlculs dràsticament insuficients.
8 Emergència habitacional agreujada
La catàstrofe ha portat també l’emergència habitacional, agreujant la prèvia crisi d’accés a l’habitatge, estructural des d’almenys 2008. Els efectes de la dana tenen repercussions en zones de preus tensionats de l’àrea metropolitana, amb famílies que ho han perdut tot, la pràctica inexistència de llocs de reallotjament estable i un molt limitat parc públic d’habitatge disponible. En una societat en que el dret a la vivenda, formalment reconegut, no és un eix vertebrador de les polítiques de les administracions públiques (central, autonòmica i local), la situació demana una política pública integral d’habitatge que, més enllà d’impulsar noves construccions en emplaçaments no idonis, pose la mirada en la ciutat construïda.
9. Els cotxes estacionats en la via pública
L’aparcament dels automòbils en la via pública s’ha demostrat amb la dana com un enorme perill en la difusió de l’aigua, perill que augmentà en els carrers més estrets, alterant qualsevol previsió de funcionament hidràulic. Cal limitar substancialment l’ocupació del viari urbà pels cotxes i establir àmbits i condicions d’emplaçament ‘segurs’. Aquests efectes de la dana són un símptoma més de la necessitat de transformar la mobilitat urbana i prioritzar el transport públic, la bici i el caminar.
10. Impacte en l’agricultura i en l’Albufera
Sobre l’agricultura de Horta Sud i l’Albufera graviten arran la riuada unes conseqüències a llarg termini. Els camps d’arròs de la marjal han quedat afectats per a la producció de collites amb garantia alimentària i la qualitat de l’aigua del llac ha empitjorat sensiblement. L’agricultura ha de tindre totes les ajudes possibles per a recuperar la salubritat de la terra i dels sistemes de reg, abancalament i drenatge, que, no ho oblidem, són part fonamental de la protecció del territori. L’Albufera necessita recursos urgents per a la restauració de tan important actiu mediambiental de l’àrea metropolitana.
11. Manca de planejament metropolità
L’Horta Sud i, en general, tota la comarca de l’Horta, un territori d’alta densitat construïda, mai ha tingut un planejament urbanístic metropolità, integral i executiu, incloent-hi les infraestructures i la mobilitat, ben inserit en un marc més ampli, com ho és l’hidrològic, del que no pot deslligar-se. Tampoc ha tingut la governança que la seua gestió necessita. Eixa absurditat ha permès descoordinació i falta de racionalitat en el desenvolupament urbanitzador. Es fa precís doncs proveir un planejament urbanístic i de mobilitat de l’horta -Sud, Nord i municipi de València- i constituir un organisme de direcció comarcal que en racionalitze el funcionament. Les modificacions de la Llei de l’Horta i del seu Pla d’Acció Territorial i la supressió del Consell de l’Horta són mesures regressives, contràries a eixe requisit..
12. La gestió de l’emergència com a servei públic
Actualment, la gestió de l’emergència no és un servei públic al complet. Acusa una substancial manca de recursos i de coordinació entre els diversos nivells de l’administració, a més de la insuficient preparació dels municipis davant les emergències. Un panorama agreujat per les carències en prevenció i operativitat de serveis públics privatitzats, com l’energia i les telecomunicacions, vitals en aquestes situacions. La Generalitat ha de crear una Unitat Valenciana d’Emergències, com a part d’una governança renovada i proactiva.
13. No hi ha solucions definitives, sí mesures per a protegir-nos
En qualsevol cas, hem de tindre clar que amb l’orografia, ocupació urbanitzadora i règim de pluges que ací tenim, no hi ha solucions definitives. No hi ha una única solució per abordar els problemes que puga plantejar una nova dana: ha de ser un conjunt de mesures diverses, complementàries i coordinades, que ací hem tractat d’esbossar. Hem de pensar que en el futur immediat poden haver episodis d’emergència més agressius (inundacions, incendis...) i hem de crear les condicions i els mecanismes adequats de prevenció, avís i gestió per a pal·liar-ne els efectes. Queden moltes coses a repensar col·lectivament pel veïnat dels municipis afectats, professionals de distintes disciplines, activistes i càrrecs públics.
*També signen: Elena Azcárraga, Pepa Balaguer, Jeroni Banyuls, Roberto Barciela, Javier Besó, Carles Boigues, Arnau Boix, Silvia Bronchales, José Luis Calabuig, Javier Canales, Genoveva Carrión, Esther Casal, Francesc Casanova, Isabel Cercenado, Rosella Chiner, Josep Codonyer, Mercè Coves, Marcel Cumplido, Jorge Fernández de Blanca, Mariola Fortuño, Fernando Gaja, Marisa Gallén, Antonio Gallud, José María García Álvarez-Coque, Josep Gavaldà, Clàudia Gimeno, Daniel Gómez Morales, Isabel González Galindo, Nami Gradolí, Carmel Gradolí, Luis Miguel Guzmán, Adolf Herrero, Pasqual Herrero, Tato Herrero, Maria Ibáñez, Carolina Juan, Lara Llop, María Melgarejo, Nora Monllor, Antonio Montiel, Mireia Morató, Lorena Mulet, Miguel Navarro, Fernando Olba, Joan Olmos, Pepe Pacheco, Maite Palomares, Pablo Pérez Monforte, Andreu Pons, Laura Pons, Iván Portugués, Empar Puchades, Jaume Puchalt, Eva Raga, Jesús Rodríguez Pasabán, Fermí Sala, Josep Maria Sancho, Petra Santisteban, Mercè Solar, Carlos Soler, Adrián Torres, Josep Trasancos, Luis Vicén.
Carta oberta a les persones responsables de la prevenció i de gestionar les conseqüències de la catàstrofe, als agents locals i a la ciutadania.
Experts en diverses disciplines, colpits per les inundacions, ofereixen els resultats de la seua reflexió col·lectiva. Article publicat a Levante-EMV (15/03/2025). Signat per Carles Dolç i Rosa Pardo* (arquitectes) i desenes de professionals més.
1. Les dimensions del fenomen
La catàstrofe de la dana està relacionada amb l’escalfament global que, amb particular incidència a l’àrea del Mediterrani, és resultat de l’ús i explotació massius de combustibles fòssils. Les danes i les inundacions que han generat no són un fenomen nou, però sí ho és la seua freqüència i intensitat. Ara, els esdeveniments catastròfics són més probables.
2. Necessitat d’un canvi cultural
Episodis semblants al que hem patit es repetiran. En l’immediat futur, la prevenció davant eixos episodis serà una qüestió central. Això exigeix un canvi cultural per a que tota la ciutadania -xiquets i majors- interioritze que cal apartar-se dels perills i, on això no siga possible, sàpiga autoprotegir-se, comportar-se davant les emergències i aprendre a conviure amb el risc. És una tasca a fer des de l’escola, acompanyada amb protocols i mitjans efectius de prevenció, informació i actuació per part de les administracions.
3. Repensar el territori
La inundació ha generat danys immensos, el primer la pèrdua de vides. En desaiguar sobre les zones afectades, la riuada ha evidenciat qüestions mal resoltes en el territori, començant per com s’ha ocupat: la quantitat de famílies, cases, comerços i empreses damnificades revela localitzacions i construccions inadequades. Ara s’han de rehabilitar moltes edificacions malmeses i altres s’han de traslladar a zones no inundables. Un exemple positiu recent és el del barri de la Cantereria d'Ontinyent, que, afectat per la dana de 2019 i per crescudes recurrents del riu Clariano, s’ha reconvertit en un parc inundable.
4. Urbanització en zones inundables
La urbanització de zones agrícoles inundables, que feien de retenció i de desguàs natural, s’ha vist agreujada per la pavimentació general dels espais públics i les parcel·les privades, segellant extensivament el sòl de zones residencials i polígons industrials i comercials. L’alta consumició de l’horta històrica, terrenys permeables ara edificats, ha augmentat la velocitat i el volum de la riuada. La creació d’un sistema de corredors verds comarcals, el respecte i augment de les superfícies de laminació i drenatge d’aigües pluvials -com de fet actua, i així s’ha vist, l’horta productiva, que s’ha de mantenir i defensar- són imprescindibles per a minorar els efectes de les pluges torrencials. Estes són solucions tècniques de provada eficàcia basades en l’anomenada infraestructura verda.
5. Infraestructures que han agreujat la inundació
El fenomen urbanitzador ha comportat una atapeïda xarxa d’infraestructures, particularment viàries i ferroviàries, algunes convertides en barreres per a l’aigua (com ara la Pista de Silla i la marginal dreta del nou llit del Túria), que han pujat els nivells de la inundació i conduït acceleradament les aigües fins l’ofegament d’àmplies zones. Cal, doncs, una revisió meticulosa d’aquesta xarxa, analitzant cada tram del viari extern als nuclis urbans i considerant si s’ha de simplificar la trama i permeabilitzar-la.
6. Revisar i aplicar els estudis d’inundabilitat
Les conseqüències de la dana van superar les previsions de les cartografies i plans disponibles, tant en les superfícies inundades com en les altures assolides per l’aigua. Les incerteses del perill ens han fet més vulnerables. Eixa realitat obliga a ampliar i perfeccionar les cartografies complementàries de les zones inundables estudiades pel Ministeri i del PATRICOVA (Pla d’Acció Territorial sobre Risc d’Inundacions de la Comunitat Valenciana), reconsiderant les hipòtesis de pluges des d’un probable increment de la seua freqüència i intensitat. També a analitzar els canvis de cobertura soferts pel territori i altres factors rellevants (com la deriva d’objectes voluminosos en les aigües desbordades). S’ha de deixar d’edificar en zones inundables, desclassificant sòl urbà o urbanitzable d’eixes zones. L’expansió urbanitzadora s’ha de parar, redirigint la inversió cap a dins de les àrees urbanes on, d’altra banda, resulten inajornables mesures correctores que donen seguretat a qui habita edificacions afectades que vagen a mantindre’s. Cal recordar també que és feina de les administracions aplicar les normatives que ens protegeixen, no només fer-les.
7. Gestió integral de les conques hidrològiques
Tot el sistema d’evacuació d’aigües del territori ha de ser repensat amb una visió i gestió integral de les conques hidrològiques des de les seues cotes més altes, traure’n noves conclusions sobre el seu funcionament i procedir a les transformacions necessàries, preveient també revisions futures. Reforestar i afavorir la retenció aigües amunt, millorar el drenatge de barrancs i línies d’avingudes d’aigua per a garantir la seua permeabilitat n’és una condició. La infraestructura verda, conservada, augmentada i connectada, ha de ser l’element estructurant de línies mestres d’evacuació. Les infraestructures basades en el formigó han demostrat deficiències i límits i han de ser reconsiderades. Ara i ací, la realitat viscuda posa en crisi projectes planificats sobre càlculs dràsticament insuficients.
8 Emergència habitacional agreujada
La catàstrofe ha portat també l’emergència habitacional, agreujant la prèvia crisi d’accés a l’habitatge, estructural des d’almenys 2008. Els efectes de la dana tenen repercussions en zones de preus tensionats de l’àrea metropolitana, amb famílies que ho han perdut tot, la pràctica inexistència de llocs de reallotjament estable i un molt limitat parc públic d’habitatge disponible. En una societat en que el dret a la vivenda, formalment reconegut, no és un eix vertebrador de les polítiques de les administracions públiques (central, autonòmica i local), la situació demana una política pública integral d’habitatge que, més enllà d’impulsar noves construccions en emplaçaments no idonis, pose la mirada en la ciutat construïda.
9. Els cotxes estacionats en la via pública
L’aparcament dels automòbils en la via pública s’ha demostrat amb la dana com un enorme perill en la difusió de l’aigua, perill que augmentà en els carrers més estrets, alterant qualsevol previsió de funcionament hidràulic. Cal limitar substancialment l’ocupació del viari urbà pels cotxes i establir àmbits i condicions d’emplaçament ‘segurs’. Aquests efectes de la dana són un símptoma més de la necessitat de transformar la mobilitat urbana i prioritzar el transport públic, la bici i el caminar.
10. Impacte en l’agricultura i en l’Albufera
Sobre l’agricultura de Horta Sud i l’Albufera graviten arran la riuada unes conseqüències a llarg termini. Els camps d’arròs de la marjal han quedat afectats per a la producció de collites amb garantia alimentària i la qualitat de l’aigua del llac ha empitjorat sensiblement. L’agricultura ha de tindre totes les ajudes possibles per a recuperar la salubritat de la terra i dels sistemes de reg, abancalament i drenatge, que, no ho oblidem, són part fonamental de la protecció del territori. L’Albufera necessita recursos urgents per a la restauració de tan important actiu mediambiental de l’àrea metropolitana.
11. Manca de planejament metropolità
L’Horta Sud i, en general, tota la comarca de l’Horta, un territori d’alta densitat construïda, mai ha tingut un planejament urbanístic metropolità, integral i executiu, incloent-hi les infraestructures i la mobilitat, ben inserit en un marc més ampli, com ho és l’hidrològic, del que no pot deslligar-se. Tampoc ha tingut la governança que la seua gestió necessita. Eixa absurditat ha permès descoordinació i falta de racionalitat en el desenvolupament urbanitzador. Es fa precís doncs proveir un planejament urbanístic i de mobilitat de l’horta -Sud, Nord i municipi de València- i constituir un organisme de direcció comarcal que en racionalitze el funcionament. Les modificacions de la Llei de l’Horta i del seu Pla d’Acció Territorial i la supressió del Consell de l’Horta són mesures regressives, contràries a eixe requisit..
12. La gestió de l’emergència com a servei públic
Actualment, la gestió de l’emergència no és un servei públic al complet. Acusa una substancial manca de recursos i de coordinació entre els diversos nivells de l’administració, a més de la insuficient preparació dels municipis davant les emergències. Un panorama agreujat per les carències en prevenció i operativitat de serveis públics privatitzats, com l’energia i les telecomunicacions, vitals en aquestes situacions. La Generalitat ha de crear una Unitat Valenciana d’Emergències, com a part d’una governança renovada i proactiva.
13. No hi ha solucions definitives, sí mesures per a protegir-nos
En qualsevol cas, hem de tindre clar que amb l’orografia, ocupació urbanitzadora i règim de pluges que ací tenim, no hi ha solucions definitives. No hi ha una única solució per abordar els problemes que puga plantejar una nova dana: ha de ser un conjunt de mesures diverses, complementàries i coordinades, que ací hem tractat d’esbossar. Hem de pensar que en el futur immediat poden haver episodis d’emergència més agressius (inundacions, incendis...) i hem de crear les condicions i els mecanismes adequats de prevenció, avís i gestió per a pal·liar-ne els efectes. Queden moltes coses a repensar col·lectivament pel veïnat dels municipis afectats, professionals de distintes disciplines, activistes i càrrecs públics.
*També signen: Elena Azcárraga, Pepa Balaguer, Jeroni Banyuls, Roberto Barciela, Javier Besó, Carles Boigues, Arnau Boix, Silvia Bronchales, José Luis Calabuig, Javier Canales, Genoveva Carrión, Esther Casal, Francesc Casanova, Isabel Cercenado, Rosella Chiner, Josep Codonyer, Mercè Coves, Marcel Cumplido, Jorge Fernández de Blanca, Mariola Fortuño, Fernando Gaja, Marisa Gallén, Antonio Gallud, José María García Álvarez-Coque, Josep Gavaldà, Clàudia Gimeno, Daniel Gómez Morales, Isabel González Galindo, Nami Gradolí, Carmel Gradolí, Luis Miguel Guzmán, Adolf Herrero, Pasqual Herrero, Tato Herrero, Maria Ibáñez, Carolina Juan, Lara Llop, María Melgarejo, Nora Monllor, Antonio Montiel, Mireia Morató, Lorena Mulet, Miguel Navarro, Fernando Olba, Joan Olmos, Pepe Pacheco, Maite Palomares, Pablo Pérez Monforte, Andreu Pons, Laura Pons, Iván Portugués, Empar Puchades, Jaume Puchalt, Eva Raga, Jesús Rodríguez Pasabán, Fermí Sala, Josep Maria Sancho, Petra Santisteban, Mercè Solar, Carlos Soler, Adrián Torres, Josep Trasancos, Luis Vicén.
Tretze idees sobre la dana