Crònica dels debats per la revolta

Recursos per a una transició energètica

La xarrada "Anàlisi i estimació dels recursos, empremta ecològica i material d'una transició energètica en la bioregió Cantàbria-Mediterrani", amb Javier Felipe. Enginyer industrial, amb experiència en la indústria automobilística, ferroviària i electrodomèstica. Màster en Energies Renovables i Eficiència Energètica. Investigador al Centre d’Investigació de Recursos i Consums Energètics (CIRCE) de la Universitat de Saragossa. I col·laborador de la publicació Thermal Science (International Scientific Journal) amb un estudi sobre la integració de l’energia solar en entorns urbans.

Felipe ens va parlar sobre els límits de la transició energètica al nostre territori i ens mostrà part del seu treball actual a l'Institut Circe, que tracta sobre l'eficiència dels recursos a l’esmentada zona. Aquesta eficiència ens permetria no dependre tant de l'exterior, ser més autosuficients i mitigar els efectes negatius d'aquesta dependència al medi ambient.

L'aigua, l'energia, les matèries primeres i el territori són imprescindibles, i la seua optimització per tal de tenir un consum més responsable serà obligatòria. Per una qüestió que "els números no donen", segons els investigadors, no es pot mantenir el nivell de consum energètic actual a Espanya si canviem a energies renovables.

Ací podeu veure dues píndoles de la intervenció de Javier Felipe:

El territori com a recurs per a les macrocentrals d'energies renovables.

Carme Melo, doctora en política ambiental i directora del Centre Internacional de Gandia de la UV, raona sobre el tecnooptimisme i remarca límits i reptes de la tecnologia.

I ací es pot accedir a la gravació de l'acte complet.

Podcast d'una entrevista a Ràdio Klara i una altra a la revista El Temps.

Transició ecològica

Xarrada amb el títol "Transició ecològica en un món finit", a càrrec d'Andreu Escrivà. doctor en Biodiversitat, Màster en Conservació d’Ecosistemes, és ben conegut per ser un sòlid divulgador de les qüestions relacionades amb l’amenaça climàtica. És tècnic de projectes ambientals a la Fundació Observatori del Canvi Climàtic, actualment València Clima i Energia i ha treballat en assumptes com turisme verd i gestió del patrimoni natural i cultural.

Entre altres coses, Escrivà ens va parlar d'alguns dels riscos, deficiències i limitacions que ens trobem a l'hora de fer la transició de substituir l'ús de combustibles fòssils per energies renovables i ens va contar que per a la construcció d'aquestes infraestructures que produeixen energia solar, eòlica, hidràulica, etc, cal necessàriament utilitzar combustibles fòssils, materials i recursos que escassegen cada vegada més.

També es va parlar sobre decreixement, i de com adaptar-nos a les circumstàncies futures que estan per arribar. I va sorgir una de les demandes de les Assemblees Ciutadanes pel Clima: la millor organització del món del treball. Aquesta baixaria notablement la contaminació i, per tant, també la pujada de temperatures a les urbs. Facilitar el teletreball o reduir la jornada laboral a 4 dies són dos exemples d'iniciatives que farien que disminuïra la mobilitat.

Ací podeu veure quatre píndoles de la xarrada d'Andreu Escrivà:

Cada font d'energia no ha substituït a l'anterior sinó que s'han acumulat.

En què es pareixen i en què divergeixen les energies renovables i sostenible.

Debat en el col·loqui sobre la reducció de la jornada laboral i l'encaix amb la vida més "lenta" i menys consumista.

Intervenció en el col·loqui sobre les dificultats per ampliar els grups d'activistes mediambientals.

Enllaç a la gravació completa del debat.

Democràcies desordenades

Xarrada amb el títol "Democràcies desordenades. La crisi dels partits i els mitjans de comunicació com a intermediaris de la ciutadania", a càrrec d'Ignacio Sánchez Cuenca. Filòsof, Catedràtic de Ciència Política en la Universitat Carlos III (Madrid) i director de l’Institut Carlos III-Juan March de Ciències Socials. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació i ha escrit sobre terrorisme i sobre política amb llibres tan destacats com «La izquierda: fin de (un) ciclo» (2019) o «El desorden político» (2022)

Ací podeu veure quatre píndoles de la intervenció d'Ignacio Sánchez Cuenca:

Motius de la desconfiança respecte dels partits polítics en les democràcies occidentals.

Preguntes al voltant de la corrupció en el col·loqui.

Resposta en el col·loqui sobre associacionisme i lluita contra la corrupció.

Xina, una tecnocràcia eficient per la selecció dels quadres dirigents des de joves?

En aquest enllaç es pot veure la gravació completa del col·loqui.